1. |
Toca revolta
04:22
|
|
||
Respiren tots els carrers un aire de revolució.
Desperten veus adormides, despunta la claror.
Amunt el coratge, fills de la indignació.
som lluita, som força, i empenta per fer canviar el món.
S’enlairen sobre fronteres, cants de llibertat.
Rebels primaveres que fugen de la soledat.
Som tants estirant la corda del mateix costat.
La unió fa la força per tirar endavant.
QUANTES PLACES DEL MÓN HAN ESTAT OCUPADES,
QUANTES REGIONS DEL MÓN ENCARA VIUEN OFEGADES,
TOCA REVOLTA, TOCA REVOLUCIÓ.
TOCA TRENCAR LES CADENES DE LA REPRESSIÓ.
Ressonen sirenes que anuncien que arriba el moment
la nostra consciència desperta per viure el present
som mil gotes d’aigua que avancen d’orient a occident
s’ensorren els murs que ens separen del món que volem
Que el vent se’ls emporti ben lluny,
Ha arribat l’hora de canviar aquest rumb.
Que el vent se’ls emporti ben lluny,
Ha arribat l’hora d’apujar el volum.
Que el vent se’ls emporti ben lluny,
Ha arribat l’hora de canviar aquest rumb.
Que el vent se’ls emporti ben lluny,
Ha arribat l’hora de tocar el cel amb els nostres punys.
|
||||
2. |
Si mai no hi sóc
03:35
|
|
||
Si mai no hi sóc, crida per mi.
Pregona el nostre somni i fes camí.
Si mai no hi sóc, crida per mi.
Escampa als vents allò que sents.
Si mai no hi sóc, crida per mi.
Si mai no hi sóc, crida ben fort! Perquè
Sóc (Som!) Les quatre barres pintades de sang
Sóc (Som) La força i l’empenta d’un cop de falç
Sóc (Som) el seny i la rauxa d’un poble en marxa
Si mai no hi sóc, crida per mi.
Crida amb la llengua. Crida amb el cor
Que els teus anhels, naixen aquí.
Són l’ànima que mai no ha de morir.
Si mai no hi ets, cridaré per tu.
Si mai no hi ets, cridaré ben fort! Perquè
Sóc (Som!) Les quatre barres pintades de sang
Sóc (Som) La força i l’empenta d’un cop de falç
Sóc (Som) el seny i la rauxa d’un poble en marxa
(Un poble que empeny és un poble valent)
Som l’orgull caminant per la por. Som silencis trencats pel valor.
Som el desig que somia el neguit perseguit entre els cors de la gent que camina.
|
||||
3. |
Som la resistència
04:30
|
|
||
Si ens retallen les paraules amb què ens podem expressar
Si ens esborren la memòria i no ens deixen recordar
Si ens precinten les imatges que ens mostren la realitat
Sortirem a la defensa de les nostres llibertats.
Si ens fan consumir l’oxigen que ens queda per respirar
Si ens apreten les mordasses perquè no puguem parlar
Si ens censuren la protesta robant-nos la dignitat.
Sortirem a la defensa de la nostres llibertats.
SOM, SÍMBOLS D’UNA RESISTÈNCIA QUE ENCARA NO HAN ESBORRAT
NOMÉS DEIXA D’EXISTIR, TOT ALLÒ QUE ÉS OBLIDAT
DEL SILENCI HEM FET PARAULES, ÉS HORA D’ALÇAR LES VEUS!
SINTONITZA AMB ELS DESITJOS, SURT I LLUITA PEL QUE CREUS.
SURT I LLUITA PEL QUE CREUS….
SURT I LLUITA PEL QUE CREUS…
Si ens segresten l’esperança i oculten la veritat
Si ens emmanillen els somnis que tant temps hem defensat
Si ens anul·len l’existència i ens roben la identitat
Sortirem a la defensa de les nostres llibertats.
|
||||
4. |
Essència
03:28
|
|
||
Vivim en un món injust ple de diferència,
De somnis sense identitat que fan perdre l’essència,
de pobles invisibles silenciats per la impotència.
Històries que transformen sentiments d’inexistència.
Persones que no veuen el camí en la distància,
Que no troben cap solució tot i tenir constància,
Quan perden la paciència i no troben la substància,
Es troben atrapats entre paret, espasa i ànsia.
LLUITAREM PER TOTS ELS POBLES D’AQUEST MÓN,
QUE ESTAN VIVINT ENTRE SILENCIS I FOSCORS.
LLUITAREM PERQUÈ TORNI A SORTIR BEN AVIAT EL SOL,
Se senten dominats per sensacions de dissonància,
i busquen la sortida en laberints d’intolerància,
Oloren la fragància que els evoca aquella infància,
que els omple de superació, lluita i perseverança.
Combaten els sistemes que els deixen en evidència,
Amb armes tan precises que disparen persistència,
Paraules, plors i ràbia que volen canviar l’essència,
per viure en un món nou on no hi hagi diferència.
|
||||
5. |
Arrels
03:37
|
|
||
Som un teixit de gent en marxa,
nodrint de vida el compromís.
Som la llavor de l’esperança,
la llum que avança, per tot arreu d’aquest país.
Som arrels fortes i profundes
que han aguantant el pas del temps
Som l’alegria que no es cansa,
creix i s’escampa, vencent els contratemps.
PARTIREM AMB LA IL·LUSIÓ DE LA INCERTESA
ESCAMPAREM EL NOSTRE CRIT ALS QUATRE VENTS
LLUITAREM PER LES ARRELS D’AQUESTA TERRA
SOM L’ALIMENT QUE FA MÉS FORT EL SENTIMENT
DE TANTA GENT.
Som una alegre melodia
Que dansa al ritme dels tabals
Som un contagi d’energia,
Que es manté viva, lluitant pels nostres ideals.
Som un nou brot que ja desperta,
Entre l’esquerda de l’oblit
Som la pols de velles estrelles,
Ara vermelles, il·luminant la negra nit.
PARTIREM AMB LA IL·LUSIÓ DE LA INCERTESA
ESCAMPAREM EL NOSTRE CRIT ALS QUATRE VENTS
LLUITAREM PER LES ARRELS D’AQUESTA TERRA
SOM L’ALIMENT QUE FA MÉS FORT EL SENTIMENT
DE TANTA GENT.
|
||||
6. |
Ara és l'hora
04:38
|
|
||
Guardo el tresor que manté viva l’esperança
Quan cau la llum darrere els murs de l’opressió
Guardo el coratge que equilibra la balança
Quan ens envolten els dubtes en la foscor.
S’han acabat els maltractes, treballs de sol a sol
Ser esclaus d’un sistema que no ens estima, ni ens vol.
És l’hora que entenguin que ja hem perdut la por
La lluita, el missatge, la veu dels sense nom.
NOOOO, no ens podran imposar la seva forma de pensar.
NOOOO, fem un pas endavant per poder continuar avançant.
Tenim la força per arribar a la victòria.
Tenim història, una llengua i un país.
Tenim el compromís de totes les estrelles
Perquè ens dibuixin el camí que hem de seguir.
S’han acabat els maltractes, treballs de sol a sol
Ser esclaus d’un sistema que no ens estima, ni ens vol.
És l’hora que entenguin que ja hem perdut la por
La lluita, el missatge, la veu dels sense nom.
NOOOO, no ens podran imposar la seva forma de pensar.
NOOOO, fem un pas endavant per poder continuar avançant.
NOOOO, no ens podran imposar la seva forma de pensar.
NOOOO, no podran aturar el camí de la nostra llibertat.
Perquè ara és l’hora de ser els més valents
Perquè ara és l’hora de canviar el present
Perquè ara és l’hora de tirar endavant
per poder continuar avançant.
|
||||
7. |
És dificil
04:15
|
|
||
És difícil avançar amb els ulls tancats,
És difícil explicar el que no has vist mai,
Les dolces formes del paisatge
Que creixen com herbes salvatges
Entremig de tant i tant ciment.
És difícil amagar que res ha canviat,
És difícil el pensar quan no s’ha fet mai,
Lluitar contra aquest miratge
No creure en els falsos missatges
Viure sense tenir gens de por.
OBRE ELS ULLS I MIRA EL MÓN
DESPERTA, RESISTEIX, NO PERDIS NI UN SEGON
VINE AMB MI SI ET SENTS CONFÓS
SENT COM LA POR S’ALLUNYA DEL TEU COS.
És difícil avançar amb els ulls tancats,
És difícil explicar el que no has vist mai,
Lluitar contra aquest miratge
No creure en els falsos missatges
Viure sense tenir gens de por.
|
||||
8. |
Mils de veus
03:17
|
|
||
Buscarem el final d’aquest parany,
baixarem tots al carrer,
per sortir d’aquest engany.
I encendrem, la ràbia de tanta gent,
per mantindre ben roent,
el sentit del nostre afany.
Sentiran el nostre esperit rebel,
que s’ha atrevit a tancar el puny,
mantenint la nostra arrel.
Seguirem caminant sempre endavant,
buscant fer del compromís,
la llavor del nostre anhel.
Del nostre anhel!
MILS DE VEUS, QUE HEM COMENÇAT A LLUITAR,
UN SISTEMA DE PODER ON LA GENT PUGUI PARLAR.
MILS DE VEUS QUE DESPRÉS DE TANT CALLAR
TENIM GANES DE CRIDAR QUE NO ENS PODREU CONTROLAR.
MILS DE VEUS QUE NO HAN VOLGUT ESCOLTAR
I ARA ENS HEM UNIT AL CRIT PER CANVIAR LA REALITAT
Retallades, impostos, fracassos escolars,
Frau fiscal, desnonaments,
La gent no pot pagar, corrupció,
Polítics que mos tenen enganyats
I ens intenten robar.
Seguirem, tots units sempre endavant
Cada passa, serà ferma i aixafant,
Sentiran que el poble es va fent gran.
ES VA FENT GRAN!
|
||||
9. |
Al teu compàs
02:56
|
|
||
Silencis tan plens de significat
Mirades que evoquen records del passat
Pressió sonora, batecs traspassant els murs
Somnis que creixen amb força davant dels meus ulls
Estius absorbint tota la calor
Hiverns que ens abracen buscant l’escalfor
Les primaveres, corxeres del teu compàs
Tardors de llum i colors, que mai no oblidaràs
És la incertesa, de mantenir la flama encesa
Fer créixer aquest somni indefens.
Lluitar per un futur
La força en estat pur
QUE MAI S’APAGUI AQUESTA NIT,
QUE NO S’ADORMIN ELS SENTITS
ENLAIRANT-NOS BEN AMUNT
MÉS A PROP, MENYS LLUNY.
Esclata una espurna de sensacions
S’encén cada vespre que em cantes cançons.
A cau d’orella, impregnant-me del teu alè
dibuixes somriures que no oblidaré
Estius absorbint tota la calor
Hiverns que ens abracen buscant l’escalfor
Les primaveres, corxeres del teu compàs
Tardors de llum i colors, que mai no oblidaràs
|
||||
10. |
Sempre endavant
04:00
|
|
||
Sento força a les ales,
Avui és el dia i és l’hora que tant esperava,
Avui arrenca aquell somni del que tant et parlava,
És la nota en silenci, que mai no et cantava,
És la teva carícia, després d’una mirada.
Sento força a les cames,
Avui és el tret de sortida d’una nova vida,
Avui es fonen les teves, les meves, les nostres paraules,
És l’acord de guitarra que mai no et tocava,
És la teva mirada, enmig de la matinada.
SEMPRE ENDAVANT,
SEMPRE AVANÇANT,
PERSEGUINT ELS SOMNIS, NO ENS RENDIREM MAI.
SEMPRE ENDAVANT,
SEMPRE AVANÇANT,
QUE RES ENS ATURI, NO ENS RENDIREM MAI.
SEMPRE ENDAVANT,
SEMPRE AVANÇANT,
PERSEGUINT ELS SOMNIS NO ENS RENDIREM MAI.
SEMPRE ENDAVANT,
SEMPRE AVANÇANT,
QUE RES ENS ATURI, SEGUIREM LLUITANT.
Partim plens de coratge,
Il·lusions i records dins del nostre equipatge,
Són acords i mil notes, dibuixant el trajecte,
Ja no hi ha marxa enrere, comença el viatge,
Toquem la partitura, dins d’aquesta aventura.
|
||||
11. |
Guerra
04:22
|
|
||
Guerra, als qui destrossen la nostra terra,
Als qui ens fan ser peons d’aquest gran sistema
Als qui la sang encara no els crema
Els seguirem donant
Guerra, als qui destrossen la nostra terra
Als qui ens fan màrtirs d’aquest gran problema
Als qui utilitzen la por d’emblema.
Guerra, als qui destrossen la nostra terra,
Als qui ens fan ser peons d’aquest gran sistema
Als qui la sang encara no els crema
Els seguirem donant
Guerra, als qui destrossen la nostra terra
Als qui ens fan màrtirs d’aquest gran problema
Als qui utilitzen la por d’emblema.
I ens destrossen les nostres
Terres maltractades, sense temps de reacció
Migracions forçades fruit de l’especulació
Ràbia a l’equipatge, expropiats de l’alta tensió
És hora que passem a l’acció.
FAREM CAURE AQUESTS GEGANTS QUE ES FAN SEU EL PAISATGE
CANVIAREM DE RUMB DEL VENT, SEMPRE ANIREM CONTRACORRENT
FAREM CAURE AQUESTS GEGANTS NEGOCIANTS D’ALT VOLTATGE
LLUITAREM, SOM EL PRESENT.
Guerra, als qui destrossen la nostra terra,
Als qui ens fan ser peons d’aquest gran sistema
Als qui la sang encara no els crema
Els seguirem donant
Guerra, als qui destrossen la nostra terra
Als qui ens fan màrtirs d’aquest gran problema
Als qui utilitzen la por d’emblema.
Els seguirem donant
Boscos enterrats sota cultius en expansió
El temps s’esgota ofegat per la contaminació
Ràbia a l’equipatge, expropiats de l’alta tensió
És hora que passem a l’acció.
FAREM CAURE AQUESTS GEGANTS QUE ES FAN SEU EL PAISATGE
CANVIAREM EL RUMB DEL VENT, SEMPRE ANIREM CONTRACORRENT
FAREM CAURE AQUESTS GEGANTS NEGOCIANTS D’ALT VOLTATGE
LLUITAREM, SOM EL PRESENT
|
||||
12. |
Avui i demà
03:29
|
|
||
Estem en estat d’emergència
Hem nascut presos del destí
És natural poder ser lliures
Viure podent decidir.
Trobar marcades les petjades
de tots aquells que ja no hi són.
Resseguir totes les pintades
que estaven brutes de pols.
AVUI I DEMÀ, NOMÉS CAL CONTINUAR
DEFENSANT JUNTS ALLÒ QUE ENS MEREIXEM
AVUI I DEMÀ, NOMÉS CAL CONTINUAR
SER UN SOMNI VIU QUE EL SEU FUTUR ESCRIU
És l’hora amarga que no acaba,
Les cicatrius que no se’n van
És la memòria que no oblida
I ens fa continuar endavant.
Viure impregnats d’aquesta herència
Que ens fa profetes del destí
La recompensa del viatge,
ser valents, forts i decidits.
AVUI I DEMÀ, NOMÉS CAL CONTINUAR
DEFENSANT JUNTS ALLÒ QUE ENS MEREIXEM
AVUI I DEMÀ, NOMÉS CAL CONTINUAR
SER UN SOMNI VIU QUE EL SEU FUTUR ESCRIU
I recordarem, al final d’aquest viatge
Cadascuna d’aquelles tempestes
que hem sobreviscut junts al llarg de tants anys.
I recordarem, al final d’aquest onatge
les vegades que ens hem alçat LLIURES!
|
||||
13. |
Germans
03:29
|
|
||
Són teves les passes que m’han marcat el camí.
Són teves les paraules que m’agrada sentir.
Quina sort ser el teu germà,
Somriure, créixer i avançar.
Viure tenint-te al meu costat.
Són teves les rialles que m’eixuguen les tristors.
Són teves les mirades que m’omplen de records.
Petits moments que tu has fet grans,
Batecs d’infants ara gegants.
Sempre estaràs dins els meus plans.
ETS EL MÉS GRAN DELS MEUS GERMANS,
EL QUE FA LES PASSES ABANS,
EL QUE LA POR NO ATURA.
UOOOOOO
ETS EL MÉS GRAN DELS MEUS COMPANYS,
EL QUE M’AGAFA DE LES MANS,
DINS AQUESTA AVENTURA.
UOOOOOO
Són teves, les estrelles, que hem guien quan vaig perdut.
Són teves, les promeses, amb les que junts hem crescut .
Quina sort ser el teu germà,
Viure la vida que he somiat.
Sempre tenint-te al meu costat.
Són teves les rialles que m’eixuguen les tristors.
Són teves les mirades que m’omplen de records.
Petits moments que tu has fet grans,
Batecs d’infants ara gegants.
Sempre estaràs dins els meus plans.
|
Xeic! Rasquera, Spain
Xeic! som la lluita diària per aconseguir uns ideals, som els somnis rebels dels que no defalliran, som la força que vesteix
uns sentiments, som l’esperança que ningú no podrà aturar, som la il·lusió i l’empenta de passar-ho bé a cada pas.
El grup neix a la vora de l’Ebre, però estén les seves arrels de nord a sud i d’est a oest, escampant arreu un crit de combat i un afany de llibertat.
... more
If you like Xeic!, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp